Fòrum europeu
	d'administradors de l'educació
	a Catalunya

VIII Jornades de Direcció Escolar
Seminari: La qualitat de l'educació: els perills d'un discurs seductor.

BLOC I: Què és això de la qualitat?.
BLOC II: Quins són els factors que afavoreixen la qualitat i. En especial, com influeix la direcció escolar?.
BLOC III: Com es valora la qualitat de l'educació?.
Taula Rodona dedicada al Document de bases per una Llei Orgànica de Qualitat de l'Ensenyament.

BLOC I: Què és això de la qualitat?

Les darreres jornades del Fòrum Europeu d'Administradors de l'Educació de Catalunya que es van celebrar els dies 24 i 25 de maig a la Universitat Autònoma de Barcelona es van organitzar a l'entorn del tema de la qualitat. En el bloc I es va abordar l'interrogant "Què és això de la qualitat?". El ponent, el professor Joaquín Gairín, va exposar que podem entendre la qualitat des de tres perspectives bàsicament:

1) Com acompliment de certs paràmetres de referència o de certs estàndards:
Entendre-la des d'aquesta perspectiva implica assumir que hi ha patrons aïllables, repetibles i generalitzables. La qüestió rau en qui fixa aquests patrons i sota quins criteris.
És el que ha fet el moviment d'escoles eficaces en els darrers 30 anys: intentar identificar variables que fan que una escola sigui "millor" que altres per generalitzar-les a tots els contextos, amb totes les precaucions que això comporta. També és el que intenta l'OCDE amb els seus estudis d'indicadors.
Els aspectes positius d'aquesta visió són:

a) L'esforç per intentar concretar què entenem per un bon funcionament.
b) Els indicadors actuen com a promotors de certs valors
c) Tot plegat facilita l'establiment de plans d'acció per aconseguir allò desitjable.

Els efectes negatius, però, també hi són presents. Entre ells destaquem:

a) La majoria d'objectius a aconseguir han estat de tipus cognitiu.
b) Hi ha dificultats amb l'estandarització dels indicadors i la ponderació dels mateixos.
c) La utilització dels resultats pot portar a classificar institucions.

2) Com a satisfacció de les expectatives dels usuaris:
Des d'aquesta perspectiva la qualitat és un constructe subjectiu que depèn de l'apreciació de cada persona i es troba vinculada, per tant, als drets individuals. Podria portar el perill associat que els centres abandonessin els clients més costosos d'atendre i oferissin el seu servei només per aquells més "còmodes" d'atendre.

3) Com a compromís social, com a resposta satisfactòria a les necessitats educatives:
La qualitat com a compromís social enllaça amb les drets col·lectius, més enllà dels individuals, i porta associats tres reptes: la igualtat, l'equitat i la comprensivitat o inclusió. Cal assegurar, des d'aquesta posició, la igualtat en el accés, la permanència, la supervivència i els resultats del sistema educatiu.

A continuació va analitzar l'actual avantprojecte de la Llei Orgànica de Qualitat, destriant allò més positiu de la llei, allò polèmic i, finalment, allò que romandrà en el futur. Entre els aspectes més positius es poden destacar, en espera d'un desenvolupament posterior, la revisió de la promoció automàtica, la introducció de la llengua estrangera i la informàtica abans o el reforç de matèries instrumentals. Entre els aspectes més negatius es poden citar alguns dels principis que la orienten: la cultura de l'esforç (que pot obeir a una anàlisi simplista); la cultura de l'avaluació (que pot instaurar una forta pressió sobre els resultats escolars); els itineraris (amb el perills segregadors que poden comportat); la direcció professionalitzada (però en termes de disciplina) o el paper del professorat (que sembla, sobretot, un controlador). Tot plegat pot portar a una segregació d'alumnes, a una segregació per capacitats i, en conseqüència, a desafavorir a aquelles ja d'entrada més desafavorits.

En el torn de debat es van exposar moltes idees interessants sobre el tema de la qualitat, insistint en què es tracta d'un concepte polisèmic i polièdric, que el que sovint presentem com antinòmies (qualitat i igualtat) hauria d'anar de la mà, que caldria definir una qualitat diferent segons l'etapa educativa, que la qualitat no només passa pels resultats sinó per molts altres elements, molts d'ells intangibles i que el debat sobre qualitat ens remet, en darrera instància, a demanar-nos quina és la funció de l'escola,

BLOC II: Quins són els factors que afavoreixen la qualitat i. En especial, com influeix la direcció escolar?

Arran de les dues sessions de treball del divendres a la tarda, en les quals es va tractar de la direcció com a factor de qualitat es posar de manifest algunes certeses en relació al tema (prou conegudes, per altra banda) alhora que es van plantejar valoracions, sensibilitats i opinions diferents en relació a les modificacions que figuren a l'avantprojecte de Llei de la Qualitat.
A la primera sessió es planteja una ponència-entrevista al professor Lorenzo Delgado, entorn de quatre punts bàsics:

a.- La qualitat un concepte controvertit i difícil d'acotar
b.- La direcció com a factor de qualitat
c.- La Llei de la Qualitat
d.- La direcció en la LOCE

Garbellant les aportacions del professor Lorenzo i també dels assistents, podríem destacar-hi el següent:

a) La influència de la direcció en el progrés dels centres és una qüestió que no admet dubtes.
b) Hi ha coincidència entre els assistents en la necessitat de prestigiar i atorgar més capacitat d'acció a les direccions dels centres. Des d'aquesta perspectiva es parla de liderat educatiu
c) L'exercici directiu no és neutre, admet múltiples realitzacions i, per tant, és susceptible de deformacions i d'usos indeguts
d) La valoració de la direcció no pot realitzar-se en abstracte sinó vinculat a un context, una realitat educativa: amb la seva història, tradició, cultura organitzativa i comunitat.

A la segona part de la sessió, emprant una tècnica de debat públic, es tracten les modificacions que presenta la Llei de Qualitat en relació a la direcció, es plantegen les principals diferències amb el model actual de la LODE i la LOPEGCD, tot partint d'un quadre comparatiu on hi figura la formulació que se'n fa al Documento de Bases i la formulació que apareix a l'Avantprojecte de Llei. Se segueix una seqüència d'anàlisi que contempla 5 grans blocs:

a) la necessitat d'atorgar més autoritat als directors i les conseqüències que se'n desprenen.
b) la concepció de la participació que es desprèn de les funcions encomanades al Consell Escolar, la qual passa a ésser entesa com a "informació", així com les implicacions que això tindrà
c) la concepció "depenent" de la direcció, entesa com a instància que representa l'Administració educativa en el centre
d) el procés d'accés a la direcció, posant èmfasi en el procés selectiu a partir d'un concurs de mèrits i en el protagonisme de l'Administració
e) finalment, l'estatus directiu, concretat en l'adquisició de la "categoria" de director/a.
Finalment, el conjunt d'aspectes tractats ens porten a considerar si els canvis que planteja la nova llei impliquen un canvi en el model directiu, que a alguns fa pensar en un retorn al passat.

En síntesi, es plantegen els temes més candents entorn de la direcció escolar des de l'òptica de la qualitat, la qual cosa constitueix una primera acció de sensibilització dels socis i simpatitizant dels FEAEC en el procés de formació d'un estat d'opinió col·lectiu entorn de la temàtica.

BLOC III: Com es valora la qualitat de l'educació?

Javier Murillo va desenvolupar la ponència en la que va fer èmfasi en la necessitat d'un marc teòric que sigui sòlid tècnicament, ja que qualitat i avaluació són conceptes imbrincats que es retroalimenten mútuament, en el que el model EFQM no és la única possibilitat.

Per això, des del punt de vista tècnic, s'han de considerar les finalitats de la millora de l'educació, el plànol dels mitjans a través dels quals es millora, i la interdependència dels àmbits (sistema, centre i aula) que caldrà avaluar integradament.

Es pot arribar a establir un marc teòric dinàmic provinent de la pròpia investigació educativa, integrant les aproximacions de tipus més aviat quantitatiu relatives a l'eficàcia escolar (quins factors s'han d'avaluar) amb les aproximacions més qualitatives de la millora de l'escola.

Eficàcia és un concepte més estret que qualitat. L'escola eficaç promou de manera duradora el desenvolupament integral de tots i cada un dels alumnes més enllà del que seria previsible tenint en compte el seu rendiment inicial i la seva situació social, cultural i econòmica; per tant, inclou les idees d'equitat, valor afegit i desenvolupament integral de l'alumne.

La millora de l'escola es proposa el canvi de tot el centre envers uns objectius, per progressar en els resultats i implica la gestió del propi procés de canvi; està molt relacionada amb la cultura del centre, ja que les millores imposades no funcionen i les avaluacions externes no assumides no serveixen per res, més encara, predisposen negativament.

Des del CIDE s'està treballant en l'elaboració d'un model, a partir d'aquestes aproximacions, en el que es consideren les diferents correlacions i influències entre els diferents factors.

Per al debat, doncs, s'havia considerat l'entrejoc entre la valoració social i la valoració tècnica, així com les perspectives externa i interna de l'avaluació, i finalment la responsabilitat sobre l'elaboració d'indicadors d'avaluació de la qualitat.

Les aportacions del ponent, com de les intervencions dels assistents i de la participació telemàtica dels associats comporten una certa convergència sobre els següents punts:

n S'ha d'establir un balanç entre la valoració social i la tècnica, en considerar les finalitats per a les que es desitja la millora i la constatació que hi ha diverses possibilitats tècniques per atansar-s'hi.

n Seria desitjable l'establiment d'un pacte o un consens social que permetès el treball tècnic envers l'avaluació de la qualitat, o almenys de l'eficàcia, per a la millora integrant el concepte d'equitat.

n L'avaluació de la qualitat s'ha d'abordar des d'una perspectiva multinivell (context, escola, aula, alumne) integrada.

n La vinculació d'avaluació de la qualitat o de l'eficàcia a processos de millora pot resultar renovadora de les cultures professionals, interessar al professorat i motivar el treball en equip dels docents.

n L'avaluació de la qualitat, l'eficàcia escolar i els processos de millora han d'arrelar a nivell intern dels centres per tal que operativitzin realment canvis i s'incrementin els resultats, les aportacions externes han de contribuir al desenvolupament de la cultura avaluativa dels centres.

n Els investigadors i les administracions educatives han de donar suport als centres escolars per tal de proveir-los d'informació, models, mètodes, sistemes d'indicadors, i assessorament, per poder portar a terme avaluacions internes que siguin realment valuoses i aprofitar les avaluacions externes com una oportunitat de creixement.

Taula Rodona dedicada al Document de bases per una Llei Orgànica de Qualitat de l'Ensenyament

Van participar:
Sra. Montserrat Casas de l'Associació de Mestres Rosa Sensat.
Sr. Jaume Graells de la FETE-UGT de Catalunya.
Sr. Ramon Guilera de la FAPAC.
Sr. Francesc Riu del Secretariat d'Escoles Cristianes de Catalunya.
Sr. Pere Solà del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
I la va coordinar el Sr. Xavier Gimeno, professor del Departament de Pedagogia Aplicada de la UAB.

Les preguntes que van servir per iniciar el debat van ser:
a) Quin concepte de qualitat creieu que sosté la proposta de Llei de Qualitat de l'Educació que promou el govern de l'estat?
b) Quins aspectes considereu encertats, millorables, desestimables d'aquesta proposta?
c) Què creieu que perd i què guanya el Sistema Escolar amb aquesta proposta?
d) Creieu que aquesta proposta garanteix la mateixa qualitat per a tots els nivells i tipus de centres? (Infantil, Primària, Secundària; Pública, Concertada, Privada; Rural, Urbana, Metropolitana)
e) Com valoreu el procés seguit fins ara per a la formulació d'aquesta Llei de Qualitat de l'Educació?

Les contribucions que considerem significatives de caràcter individual van ser:
Sra. Montserrat Casas: Es fa necessari revisar el pacte autonòmic i configurar un pacte escolar especialment per a l'etapa secundària obligatòria. L'educació és un tema de tothom no tant sols de qui governa.
Sr. Jaume Graells: Cal considerar que el professorat necessita fer una autocrítica de com incorpora els canvis i les innovacions. Per millorar el sistema escolar cal anar reflexionar sobre els canvis que les realitats socials van fent.
Sr. Ramon Guilera: La ciutadania no pot viure constantment en contextos educatius inestables produïts per les alternances partidistes dels responsables de les polítiques educatives. L'educació de qualitat és un dret per a tothom.
Sr. Francesc Riu: La proposta de llei genera més àmbits de conflicte competencial que l'actual ordenament escolar. Suposa una recessió pel que fa a la contextualització d'una educació a l'abast de tothom.
Sr. Pere Solà: Suposa una invitació a la classificació dels contextos socials, dels centres i dels alumnes. Pot ser més un instrument de segregació que de integració social i escolar.

Les contribucions de caràcter general que considerem més destacables van ser:
- La proposta de llei es veu amb generalitzada preocupació.
- Es considera més una resposta a l'ordenament actual que a l'actual realitat social i educativa.
- Sense finançament, qualsevol llei, està abocada al fracàs.
- Deixa molts aspectes per tractar que serien els que millorarien l'actual estat de l'educació.
- És més tendent a centralitzar, petrificar i burocratitzar el sistema que ha descentralitzar-lo, flexibilitzar-lo i agilitzar-lo.
- Ús d'etiquetes estigmatitzants.
- Manca d'un concepte d'avaluació per a la millora, predominant un concepte d'avaluació de rendiment de comptes.